els Altés de Batea

Els Altés de Batea

A l’arxiu Altés-Aguiló es diu que és probable que la branca dels Altés de Batea siguin els descendents d’uns vassalls, naturals d’Altés, poblat extingit de la Seu d’Urgell, que lluitaren a les ordres d’Alfons I en la conquesta de Batea als àrabs l’any 1153. 

A l’enciclopèdia catalana trobem que Altés (o Altès) és un poble actual del municipi de Bassella (Alt Urgell) situat a 491 metres d’altitud, a l’esquerra de la Ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada Riu d’Altés). La seva església parroquial, dedicada a Sant Pere, era l’església de l’antic castell d’Altés i ja és esmentada a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, l’any 839. Segons Meyer-Lübke, l’etimologia d’aquest topònim és d’origen ibèric (a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell surt escrit amb la forma Aootense). Segons Joan Coromines, ve del basc: ote-tsu (“ple d’esbarzers”).

Si estem parlant del mateix poble, no està extingit. Tot i això, buscant en els fogatges de 1497 i 1553 no trobem el cognom Altés en aquest poble, i tampoc trobem cap Altés a Batea ni a la vegueria de Tortosa. Això ens indica que l’arribada dels Altés a Batea va ser posterior a aquestes dates. Ara bé, sí que hem trobat el cognom en el municipi aragonès de Nonasp al segle XV i posteriors. Que aquest municipi sigui molt a prop de Batea (19 km) fa molt probable que els Altés de Batea provinguin de Nonasp.

Un historiador aragonès ens parla del possible origen dels Altés del baix Aragó. Diu que quan el rei Alfons I va alliberar la Catalunya Nova, un determinat nombre de soldats havien estat reclutats a les terres d’Urgell, veïns del poble d’Altés de Bassella. Acabada la campanya, alguns dels combatents, de bon grat o per la força, es van establir amb els seus familiars per aquestes terres, adoptant com a cognom el nom del municipi d’on procedien. Això explicaria per què no hem trobat referències al cognom al poble d’Altés.

Amb totes aquestes informacions, no podem afirmar amb certesa la procedència dels Altés de Batea, però la hipòtesi més raonable és que el cognom va néixer el segle XII quan el van adoptar el combatents d’Altés que es van establir al baix Aragó, concretament a Nonasp. Amb posterioritat a l’any 1553, el cognom va arribar a Batea procedent d’aquesta localitat veïna.

Pel que fa a la nostra família, la primera referència que tenim documentada ens parla d’en Miquel Altés Tobia, que va néixer a Batea vers 1818. Malauradament, a l’església de Batea i a l’Ajuntament no quedà res dels arxius. Van ser cremats un i l’altre l’any 1936 i no hi ha cap documentació complementària dels llibres sacramentals. Això ens impedeix conèixer els avantpassats d’en Miquel si no és que trobem més dades en els escassos fons notarials que es conserven a l’Arxiu Històric de Tarragona.

Per fortuna, el bisbe de Tortosa Manuel Ros de Medrano va ordenar el març de 1817 la confecció d’un padró a tot el bisbat. El padró de Batea és un quadern de 16 folis amb escriptura autògrafa del prior de la parròquia, Mn. Manuel de Sanjuán, que es conserva a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa i està rubricat pel mateix prior a data 31 de Maig de 1817. Aquest document ha estat reproduït i comentat per Mn. Josep Alanyà en un llibre dels Dossiers d’Història Terraltenca publicat l’any 2004. Les fotos antigues de Batea que s’adjunten són d’aquest llibre.

En aquest padró de Batea de l’any 1817, hem trobat al poble una sola família Altés Tobia que molt probablement podem identificar com els pares d’en Miquel, el nostre avantpassat. En efecte, trobem que al carrer de la Palla, un dels llargs de la vila, hi vivia Miquel Altés, la seva esposa Maria Tobia i el seu fill Francesc. Podem imaginar, doncs, que poc temps després va néixer un altre fill, en Miquel Altés Tobia, ascendent de la nostra família.

També en aquest padró podem trobar un gran nombre de persones amb el cognom Altés. Això fa que ens sigui impossible esbrinar quina d’aquestes famílies eren els avantpassats d’en Miquel Altés pare. Quant als Tobia, hem trobat en el padró una sola referència a una família Tobia, en Joan Tobia, casat amb Inés Rams, i sis fills seus. Tanmateix no podem garantir que Maria Tobia, l’esposa de Miquel Altés, sigui filla d’aquest matrimoni ja que també podria ser una germana petita d’en Joan i que, habitant d’una altra vila, hagués conegut en Miquel Altés en una visita a la seva família de Batea.

En Miquel Altés Tobia

No ens ha estat possible trobar gaire informació d’en Miquel. Sabem que es va casar amb Francisca Alabart i que van tenir sis fills, tots barons. La documentació familiar ens diu que la Francisca va néixer a Batea l’any 1815 i que era filla de Francisco Alabart (Batea, 1777-1837) però en el padró de Batea de 1817 no hi figuren cap dels dos. En aquest padró hi trobem dues cases amb cognoms Alabart: d’una banda, Maria Rosa i Josefa Alabart, que viuen amb Josefa Borràs i, d’altra banda, Felip Alabart, que viu amb la seva esposa Josefa Ferré i la filla Josefa. Això ens fa tenir seriosos dubtes de la procedència dels Alabart.  

Tenim dades de quatre dels sis fills d’en Miquel i la Francisca:

– Miquel Altés Alabart (1840-1910)
– Joan Baptista Altés Alabart (1845-1916)
– Francesc Xavier Altés Alabart (1855-1926)
– Ramon Altés Alabart (1857-1918)

El primer fill, en Miquel, va néixer a Batea el 1840 i es va casar amb Cinta Aros, nascuda el 1845. D’aquest matrimoni en van néixer quatre fills:

– Miquel Altés Aros, nascut a Batea el 1865
– Maria Cinta Altés Aros, nascuda el 1867 a Batea
– Josefa Altés Aros, nascuda el 1870 també a Batea
– Francesc Altés Aros (hem trobat una sola referència a aquest fill i en desconeixem detalls, pot ser un error de transcripció?)

En Joan Baptista, el segon fill d’en Miquel Altés Tobia, va ser sacerdot i va escriure una extensa obra literària i poètica. Va ser amic íntim de Sant Enric d’Ossó, fundador de l’ordre de les Teresianes. Mn. Josep Alanyà ens fa un excel·lent recull biogràfic en un article de la Vila Closa, la revista del Patronat Pro Batea, publicat el setembre de 1987. També hem trobat un escrit de les mares Teresianes en què es parla de la seva relació amb Sant Enric d’Ossó, fundador de l’ordre de les Teresianes.

semblança de Joan Baptista Altés per Mn. Josep Alanyà

Joan Baptista Altés i Sant Enric d’Ossó


D’en Francesc Xavier en parlarem abastament en capítol a part i d’en Ramon no n’hem trobat dades.
Aquest és l’arbre de 4 generacions de descendents d’en Miquel Altés Tobia, fill de Miquel Altés i Maria Tobia: 

arbre de descendents de Miquel Altés Tobia

I aquest és l’arbre complet de descendents d’en Miquel:

... disculpeu, aquesta informació és només per usuaris