Carmina Altes Cardelus (1923-1943)

autoretrat

Carmina Altés Cardelús (1923-1943)

La filla gran de Santiago Altés Roig i Carmen Cardelús Costa va néixer a Sant Celoni el dimecres 7 de febrer de 1923, al cap d’un any de la boda dels pares.

La Carmina va passar els seus primers dos anys a Sant Celoni i després va anar a viure a Santa Coloma quan el pare Santiago va comprar-hi la farmàcia. Va fer els seus primers estudis al col·legi de les Monges de Santa Coloma.

Acabada la guerra, la Carmina va anar a estudiar a l’Escola de la Dona a Barcelona on, entre d’altres temaris, va estudiar pintura. Aquesta escola l’havia fundat la modista Carme Ruiz el 1882. Va néixer amb la voluntat de capacitar professionalment les dones i facilitar-los l’accés a la cultura.

amb la mare Carmen i el germà Santiago

A l’Escola de la Dona va conèixer la que seria la seva amiga íntima, Maria Rucabado, que la va posar en contacte amb una associació catòlica on la Carmina va anar a cuidar nens pobres. La Maria va ingressar en una comunitat religiosa de Vallbona de les Monges i a la Carmina també li va passar pel cap fer-ho.

La Carmina, com a germana gran, va ajudar els pares amb els germans més petits. L’Albert encara recorda com la seva germana gran l’ajudava a menjar a la casa familiar de Santa Coloma.

La pintura va ser la gran passió de la Carmina. Ja de ben petita, li agradava dibuixar nines i fer-los vestits. Les classes a l’Escola de la Dona i una habilitat innata la van fer una excel·lent dibuixant i pintora. Creiem que també va anar a l’escola de Belles Arts però no ho hem pogut confirmar.

amb els fills de l’algutzir i del doctor Badía

Es conserven un gran nombre d’obres de la Carmina on es poden apreciar una gràcia i una delicadesa extraordinàries. El seu germà Albert recorda que li agradava molt contemplar-la al menjador de la casa de Santa Coloma mentre feia els seus dibuixos, primer a llapis, després amb tinta xinesa i, finalment, els acoloria amb aquarel·les.

amb els germans Albert i Ricard

La Carmina també va pintar a l’oli, tècnica que va perfeccionar amb l’ajuda del pintor Ramon Alsina. El setembre de 1942, l’ajuntament de Santa Coloma li va lliurar un diploma en agraïment per prestar les seves obres en la primera exposició de belles arts de la festa major d’estiu. També es conserva un llibret de l’any 1943 amb il·lustracions seves. El llibret, titulat Granos de Trigo, era un record de l’exposició eucarística-sacerdotal de les unions de dones i dels joves d’acció catòlica. A les il·lustracions hi apareixen la Mare de Déu, el nen Jesús i molts angelets.

Malauradament, una malaltia va acabar amb la vida de la Carmina el 2 d’octubre de 1943, quan encara no havia fet els 21 anys. El germà Santiago recorda que mai va apreciar el més mínim disgust en la Carmina durant la malaltia, ella seguia sent feliç. Una monja la cuidava de nit, arribava abans de sopar i se n’anava havent esmorzat. El seu metge, el doctor Badía, va demanar ajuda a tots els metges de Santa Coloma, però no hi van poder fer res. No sabem amb certesa quina va ser la causa de la mort de la Carmina, però és probable que fos una endocarditis lenta. És un germen que es desenvolupa al voltant de les vàlvules del cor i forma nòduls que impedeixen progressivament el seu tancament. Fleming havia demostrat que la penicil·lina era eficaç pel tractament d’aquesta malaltia però tot just s’havia iniciat la producció a Anglaterra i en aquell temps no va ser possible obtenir les dosis necessàries.

Aquí podem veure alguns dels dibuixos de la Carmina: