origen dels Riera de Sant Celoni

Sant Celoni, la vila dels Riera

Sant Celoni és la traducció del llatí Sanctum Celedonium i Sancti Celedonii. A través dels segles, el nom ha tingut moltes grafies: Sancti Celidonia, Sant Celdoni, Sent Salony, Sanseloni, San Celoni. El nom és originari d’un màrtir cristià, del qual rebé el nom la capella que es construí a peu del camí ral de Barcelona a Girona.

Els primers celonins habitaven en masies disperses agrupades al voltant de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs. En el segle XI els senyors del Montseny van fer construir una capella dedicada a Sant Celoni al peu del camí ral de Barcelona a Girona. La bona situació geogràfica de la capella i l’empenta de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, propietaris de la vila des de 1151, propiciaren el creixement de cases al seu entorn, la fortificació de la vila i la creació del mercat fora muralla (segle XII). Aquest nucli de població prengué el nom de la capella: Sant Celoni.

A l’inici del segle XIII ja hi havia 72 focs o cases, i a mitjan del XIV la població ja s’acostava al miler d’habitants. L’any 1370 els hospitalers aprovaven les ordinacions de bon govern, unes de les primeres a Catalunya, i es feien paleses la puixança i bona organització de la vila. El 1405 Sant Celoni passà a ser propietat dels Cabrera, que completaven així els seus dominis en el Montseny.

Durant l’edat mitjana, la vila de Sant Celoni estava a les mans dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. La vila fortificada és el que avui coneixem amb el nom de barri de la Força. L’economia de Sant Celoni es regia principalment per l’artesania i el mercat, on tots els pobles de les rodalies trobaven els estris i eines necessàries per cultivar la terra. Així ho demostren els oficis existents a la vila: botiguers de teles, mercaders, teixidors, vanovers i flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, adobers, assaonadors, basters, fusters, ferrers, moliners, flequers, carnissers…

La importància dels teixidors de llana i lli propicià el naixement de la indústria tèxtil a finals del segle XIX i principis del XX, afavorida també per l’arribada del ferrocarril l’any 1860. El relleu a aquesta vitalitat, tradicionalment vinculada al comerç, l’agricultura i la ramaderia, ha estat pres per la considerable implantació industrial, esdevinguda essencialment al llarg del segle XX, erigida els darrers anys com el principal motor de l’economia local, complementat pel dinamisme del sector comercial i la puixança dels serveis.

Els habitants de Sant Celoni

En els fogatges dels anys 1497, 1515 i 1553 podem veure que la població de Sant Celoni no va tenir un creixement important en aquella època. El nombre de famílies es mantenia al voltant de 150 i, com a dada comparativa, podem dir que el 1996 la població ja tenia més de 4.000 famílies.

any… families
1497…   141
1515…   129
1553…   156
1996… 4.153
2001… 4.338

El primer cens de població data de 1717 on consten 1.162 habitants. Avui a cada llar hi ha un promig de 4 habitants però en aquell temps de ben segur que n’hi havia més. Per tant, podem dir que del 1553, any del darrer fogatge, fins el 1717, tampoc hi va haver una gran evolució de la població de la vila.

Fins a 1950 la població creix aproximadament un 50% cada 50 anys, excepte en el període 1850-1900 que està pràcticament estancada. Es produeix una gran explosió demogràfica en el període 1950-1980 gràcies a l’emigració i el baby-boom. Després d’un període de molt baix creixement, la població torna a disparar-se a partir de 2001. Tot això ho podem veure en el següent gràfic:

Origen dels Riera de Sant Celoni

Hem vist que podem trobar un bon nombre de RIERA a la història i de ben segur que podríem omplir moltes més pàgines. Però el que ens interessa ara és buscar les arrels de la família i podem començar revisant els fogatges històrics de la Catalunya dels anys 1358, 1497, 1515 i 1553.

En el fogatge de 1358 ja ens apareix un Riera a Sant Celoni i en el de 1497 no trobem cap referència a Sant Celoni però sí que trobem el cognom Riera a la vegueria de Barcelona als municipis de Montnegre i Montseny. També el trobem a la sots-vegueria de Moià, a Pertegàs (Sant Celoni ? ) i La Costa i a la vegueria de Girona, als municipis de Breda, Grions i Hostalrich.

El fogatge de 1515, exclusiu de l’àrea del Montseny, dóna la referència del mas Riera de Campins i també hi trobem la família Riera de Montseny, La Costa i Arbúcies. En canvi no hi ha cap referència a Sant Celoni.

En el fogatge de 11/7/1553 de la vila i terme de “Sant Seloni” fet per Miquel Serra, síndic de la vila, trobem un Riera hostaler. També en aquest fogatge de 1553 trobem el cognom Riera a la vegueria de Barcelona, als municipis de Campins, Fuirosos i Llinars. També el trobem a Sant Hilari de la vegueria de Vich i a Arbúcies i Hostalrich de la vegueria de Girona. En aquest fogatge trobem 133 referencies al cognom Riera d’un total de 38.698 cognoms referenciats. Com a curiositat, podem veure els 20 cognoms més comuns en aquest fogatge.