Fco Riera 1886-1954

Francisco Riera Deulofeu (1886-1954)

En Francesc d’Assís, “l’avi Francisco” va ser el tercer fill d’en Martí i el que va continuar la tradició de fusters a la família. Va néixer a Sant Celoni el 30 de maig de 1886. Li agradaven molt el dibuix i l’art. En Francisco va ser un molt bon fuster i va fer força treballs a l’Església Parroquial. Malauradament, en aquell temps no hi havia massa feina i, també per seguir la tradició familiar, no feia diners. No es feien cases i només hi havia taüts, remendos, gàbies de conills…

En Francisco va posar una botiga de mobles a Hostalric. Allà va conèixer la noia de la casa que venia els mobles per a ell i que, més tard, esdevindria la seva esposa, la Josefa Sureda, la “iaia Pepita”. Abans en Francisco havia festejat amb dues noies més (era força faldiller). Quan ja tenia l’anell, ho deixaven estar i l’anell anava per a una de les germanes d’en Francisco. Després de la Quimeta i la Loreto, la Rosa ja esperava el seu anell, però aquesta vegada va ser de veritat.

La Josefa Sureda Sureda (Hostalric, 6/10/1893 – Sant Celoni 8/12/1988) era néta d’en Jeroni Sureda d’Hostalric i la Margarida Moruny de La Bisbal. Aquests varen tenir dos fills, en Francisco (1837-1914) i en Ramon (1845-1897). En Ramon va anar a Amèrica a fer fortuna i en Francisco es va casar amb la Francisca Roca, amb qui va tenir una filla, la Dolors Sureda Roca (1867-1906). En Ramon va tornar d’Amèrica amb diners i es va casar amb la seva neboda, la Dolors, el 1887 amb la corresponent dispensa de l’església d’impediment de primer grau de consanguinitat.

can Blau 1910, 2a per la dreta

En Ramon i la Dolors vivien a can Blau d’Hostalric, al carrer Major 28, i varen tenir dos fills, en Ramon (1891) i la Josefa (1893). El pare Ramon va morir de diabetis molt aviat (1897) i la Dolors, que era molt jove, es va enamorar de l’Andreu Toya Taberner (1857-1916) i s’hi va casar. L’Andreu era, per dir-ho ben clar, un ximple i malgastador. Tenia propietats que es va vendre per pagar els deutes; per exemple, can Batalló, que va vendre als Oller. La Dolors i l’Andreu varen tenir dos fills més, en Joan (1903-1982) i la Pilar (1906-1975). La Dolors va morir molt jove, de càncer (1907) i la Pepita no va voler anar a viure amb el padrastre i es va quedar amb l’avi patern, en Francisco Sureda, juntament amb el seu germà gran, en Ramon. Un oncle de la Pepita, en Francisco, li va dir que hi aniria per estar amb ella, però el van assassinar. L’Andreu va col•locar els seus fills petits, en Joan i la Pilar, de seguida; els va buscar tutors tan aviat com va poder.

can Blau d’Hostalric

 


l’Andreu Toya Taberner

 

              Dolors Sureda Roca

La Dolors va deixar 10.000 pessetes a cada fill, a en Ramon i, a la Pepita. De la resta de béns, una vegada restada la legítima per en Joan i la Pilar, en declara hereu universal el seu fill gran, en Ramon. Com que són menors, és l’Andreu Toya qui es fa càrrec de l’herència i aquí vénen els problemes. Els pares de l’Andreu també tenen propietats que deixen al seu fill:

• Una finca rústica anomenada “Lo Pla” a Gaserans de 7,3 Ha.
• Una altra anomenada “El Vernet” a Hostalric de 6,5 Ha.
• I una tercera anomenada “Manso Toya” a Ramió de 43,2 Ha.

En un document de 1916 es pot comprovar que totes aquestes finques estan hipotecades i que la suma de deutes de l’Andreu va impedir que els fills rebessin la totalitat de les 10.000 pts que els va deixar la mare. No coneixem la xifra final però pensem que es va quedar en menys de la meitat. Amb aquests diners de la Pepita i els 200 duros obtinguts per la venda de la vinya del turó, un temps més tard, es va pagar als germans d’en Francisco Riera els drets per la casa del carrer Major. Aquests són els germans Sureda:

1. En Ramon Sureda (Hostalric, 1891 – ? ) era sastre i, amb l’ajuda de la Pepita i en Francisco, va posar una sastreria davant de can Deulofeu (cal sastre). Es va casar amb la Carmen Miró, una dona molt presumida i capritxosa que li feia gastar molts diners. Ple de deutes, ja que no pagava a ningú, va desaparèixer un bon dia i va anar a Amèrica. Mai més se’n va saber res, excepte un cop que algú va demanar referències a l’Ajuntament.

2. La Pepita (1893-1988) va quedar sense pares molt jove i es dedicava a brodar fins que va atendre la botiga de mobles. Just abans de morir, la mare li va fer prometre que es portaria molt bé i que sobretot no aniria a ballar. Durant tota la seva joventut no ho va fer mai, ja que així ho havia promès.

La Pepita a les Carmelites el 1900

3. En Joan (Hostalric, 2/4/1903 –Cambrils, 29/3/1982). De ben petit va destacar a l’escola i el professor va arribar a dir als seus tutors que havien de buscar una altra escola perquè ell ja no podia ensenyar-li res més. Llavors va anar al noviciat dels germans de La Salle (1916) i als 18 anys ja feia classes a alumnes. El germà Joan destacava sobretot en matemàtiques. Va formar part de vàries comunitats, però cal remarcar especialment dos anys a L’Havana i gairebé mitja vida religiosa a La Salle Bonanova.

4. La Pilar (Hostalric,1906 – Olot, 21/1/1975). La germana petita, en sortir del col•legi i, ja major d’edat, va viure a casa la seva germana i família de Sant Celoni. Com que era molt religiosa, malgrat tenir una salut molt delicada, va assolir el major anhel de la seva vida fent-se monja de clausura al convent de Les Germanes de la Divina Providència d’Olot (Clarisses). Dues o tres vegades I’any, el germà Joan i els seus familiars de Sant Celoni anaven junts a veure la seva germana monja a Olot, que es deia Sor Maria del Roser.

biografia del germà Joan


avantpassats de Dolors Sureda Roca, mare de Josefa Sureda Sureda

El 18 de gener de 1919, en Martí Riera ven i cedeix el negoci al seu fill Francisco. Al document corresponent s’estableix un valor del negoci de 4.000 pts. El mateix dia consta una “carta de pago”, segons la qual la Pepita rep idèntica quantitat del seu sogre com a devolució del préstec que li havia fet i que no s’havia documentat.

La casa del carrer Major coneix en aquell temps una remodelació i s’aixeca un segon pis amb terra de fusta. Mentre van durar les obres, la família es va traslladar a viure a can Ribes.

En Francisco i la Pepita varen tenir quatre filles, la Francisca, la Joaquima, la Carmeta i la Pilar. La més petita, la Francisca, va morir quan tenia tres anys a causa d’una grip molt forta. La Pepita no va treballar formalment mai, encara que ben cert que va fer molta feina per a pujar la casa. Especialment quan era Festa Major, que hi anaven una pila de parents. Com que no hi havia llits, dormien a terra amb matalassos.

En Francisco era fuster, però no ebenista, per tant no feia mobles. La fusteria era al davant de casa però al cap dels anys varen posar una botiga de mobles, traslladant la fusteria al darrera de la casa. Es conserva documentació d’una reclamació per uns treballs d’en Francisco en una fàbrica de Breda. El propietari era en Joan Fradera Camps, cosí de l’avi Martí i germà d’en Josep Fradera.

L’avi Francisco era el fuster habitual de la Falange. Un dels dirigents locals li va demanar en certa ocasió inflar una factura per tal que es poguessin repartir el diner en excés. En Francisco s’hi va negar i va perdre la Falange com a client. L’avi era pobre però molt honrat.

Era molt xerraire i li agradava molt anar a caçar. Tenia una escopeta que li van prendre durant la guerra. Era molt religiós: portava el Sant Crist a la processó de Setmana Santa, vestit de vesta. La família feia una vida senzilla i l’esbarjo era anar a sopar a la font el diumenge.

La filla petita, la Pilar, recorda que un any els hi varen dir que els reis no podien passar i es varen cremar les cartes. Un altre any es va trencar amb el costum de menjar pollastre. Com que no tenien massa diners i el pollastre era car, aquell any hi va haver conill. En Francisco es va sentir molt malament i va fer un jurament a l’estil de “Lo que el viento se llevó”: “encara que l’hagi d’anar a robar, per Nadal menjareu pollastre”.

Malalt de diabetis durant 14 anys i havent passat molt de temps postrat al llit, en Francisco va morir el 16 de gener de 1954 als 68 anys. Aquí podem veure una foto de la família cap al 1925.

Fco Riera,Pepita, Quimeta,Carmeta,Pilar

1. La Quimeta (1917-2005) es va casar amb en Pere Saula Tarridas (1916-1992), electricista natural de Sant Celoni. Varen tenir dos fills, en Francesc (1945) i la Montserrat (1949-1994).

2. La Carmeta (1919-1993) es va casar amb Ricard Cullell Forcat (1919-1998). En Ricard treballava a l’empresa Derivats Forestals i tenia un petit negoci de distribució de carbó. No varen tenir descendència.

3. De la Pilar (1922) en parlarem en un altre apartat.

avantpassats de Francisco Riera Deulofeu

descendents de Marti Riera Camps, pare de Francisco Riera Deulofeu