Santiago Altes Roig (1894-1965)

Santiago Altés Roig (1894-1965)

En Santiago va néixer a Sarrià el dissabte 25 de juliol de 1894. Va ser el quart de sis germans, fills de l’impressor Francesc Xavier Altés Alabart i de Maria Antònia Roig Mas. Va estudiar al col·legi Sant Ignasi de Sarrià (els Jesuïtes de Sarrià, inaugurat el 1895) i posteriorment es va llicenciar a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. El títol de llicenciat és del 12 de març de 1917. També va estudiar Química a l’Institut Químic de Sarrià dels Jesuïtes que s’havia traslladat al costat del col·legi Sant Ignasi feia poc, el 1916, des de la seva ubicació original a Roquetes (on es deia Observatori Químic de l’Ebre).

Quan va acabar els estudis, va veure un anunci a La Vanguardia que li va canviar el futur: la fàbrica de productes farmacèutics la Leonesa de Productos Químicos, a León el va contractar el 27 de desembre de 1917. Eren al barri de San Lorenzo, darrera la catedral. En Santiago va arribar a León el 23 de Gener de 1918 i es va fer càrrec de les noves fabricacions amb un sou de 150 pessetes mensuals més un variable que podia arribar a les 250. També va estar un temps treballant a la farmàcia Merino, dels mateixos propietaris de la fàbrica, per substituir personal afectat per la pandèmia de grip del 18 (la grip espanyola).

Va passar els primers dies a León a l’Hotel Inglés de Celestino Oliden però al cap de pocs dies va anar a una pensió més econòmica (el cost de la pensió completa a l’hotel era de 7,50 pessetes). El primer dia, de matinada, el va despertar un soroll al carrer que posteriorment va identificar com el de les típiques madreñas, els esclops de fusta amb claus de ferro per caminar sobre la neu gelada. Al cap de sis mesos es va poder fer el seu primer vestit que li va costar 120 pessetes, la meitat d’una mesada que, en aquell temps, es podia considerar un bon sou.

Al cap de tres anys, el 1921, va tornar a casa: va anar a treballar a Sant Celoni, a la fàbrica Sociedad Industrial Lechera S.A. La fàbrica, coneguda com la Sila, s’havia inaugurat el maig de 1920 i la dirigia Xavier de Sagarra, enginyer químic i fill del propietari Ferran de Sagarra. S’hi fabricava la llet condensada El Pagès i, per culpa dels problemes inicials de conservació, es va buscar un tècnic que tingués coneixements de bacteriologia. Altra vegada, en Santiago va veure l’anunci a la Vanguardia i hi va escriure oferint-se pel lloc, que va aconseguir al cap de poc.

Josep M. de Sagarra

Anys abans, el poeta Josep Maria de Sagarra (1894-1961), germà d’en Xavier, va encarregar algunes de les seves primeres obres a l’impremta Altés de Barcelona, propietat del pare d’en Santiago. Com que no sempre era fàcil cobrar les factures, el mestre Altés va demanar en alguna ocasió al seu fill que, tot sortint de la universitat, passés per casa dels Sagarra per cobrar els deutes. Curiositats del destí, passats els anys, ara estava treballant en un dels negocis dels Sagarra.

En Santiago entrant a la Sila

En Santiago, com a nou director tècnic, va resoldre els problemes d’estabilitat de la coneguda llet condensada El Pagès i un temps després va posar en marxa la producció de mantega.

els primers anys de la Sila


A Sant Celoni, en Santiago hi va conèixer la que seria la seva esposa: Carmen Cardelús Costa. Era la filla petita del doctor Josep Maria Cardelús Giralt, natural d’Olot i metge a Sant Celoni des de 1877.

La Carmen i en Santiago es van casar a Sant Celoni el divendres 5 de maig de 1922. La boda va ser servida per l’hotel Suís de la Plaça Major, molt a prop de la casa dels Cardelús. De viatge de nuvis varen anar a Sevilla i a Madrid. El bitllet de tren a Sevilla a primera classe del dia 9 de maig va costar 6,40 pessetes. Era un preu rebaixat, ja que el doctor Cardelús era el metge del personal de la companyia de ferrocarrils a Sant Celoni. A Madrid, van estar al Gran Hotel Rhin, on van pagar 40 pessetes per l’estada a pensió completa.

El matrimoni Altés Cardelús va trobar habitatge molt a prop del pati de Can Cardelús, a l’actual carrer Anselm Clavé. En aquesta casa, que va ser posteriorment la central de telèfons de Sant Celoni, van néixer els dos primers fills, la Carmina (1923) i en Santiago (1924).

El 1924 en Santiago va decidir adquirir una farmàcia a Santa Coloma al carrer del Pedró número 11, propietat de Francisco Torregrosa Olivella. D’aquesta manera ja podria fer realitat nous projectes que havia anat madurant mentre treballava a Sant Celoni. El 3 d’abril de 1925 l’ajuntament constitucional de Santa Coloma va lliurar a en Santiago el títol de farmacèutic titular i, la mateixa data, va ser nomenat director del Laboratori Municipal amb un sou de 500 pessetes anuals.

La Carmina, i en Santiago amb els pares

Per estar a prop de la farmàcia, el matrimoni Altés i els seus fills van anar a viure a Santa Coloma, a una casa del número 14 de la plaça Segarra. La casa de planta baixa tenia un jardí a l’entrada i formava part d’un grup de 4 o 5 cases unifamiliars.

La farmàcia aviat es va quedar petita i no van tardar a trobar un altre local, situat a la plaça de la Constitució número 3, davant l’Ajuntament i el col·legi públic. Era una casa gran, d’origen masia agrícola, amb dos habitatges i dos locals. Van llogar el més gran amb entrada pel carrer del Pedró i van disposar la farmàcia a la planta baixa i l’habitatge al primer pis. Aquí van néixer tres fills més, el Carlos (1927), l’Albert (1930) i el Ricard (1934). En Carlos va morir a Sant Celoni el 28 d’agost de 1928 quan tenia poc més d’un any, després d’unes diarrees molt fortes que va patir quan la família estava passant l’estiu al poble, lloc on està enterrat.

rebut del lloguer de la farmàcia i l’habitatge

L’any 1929 en Santiago va donar d’alta el Laboratori Altés, annex a la farmàcia, lloc on va desenvolupar una gran quantitat de productes. El va donar de baixa el 31 de desembre de 1934 per raons que desconeixem (potser podria ser per reduir impostos).

la farmàcia i el laboratori Altés

 

La Carmen, la Carmina, en Santiago i l’Albert visitant la tieta Remei

L’any 1932 va firmar un contracte per treballar als laboratoris de Productos Marinette, situats al carrer Urgell 71 de Barcelona. Aquesta empresa fabricava llet estèril, llet condensada i iogurt, i en Santiago li va vendre els drets d’explotació de la seva patent de iogurt dolç. El 1935 va ser nomenat director tècnic de l’empresa.

En Santiago anava a visitar sovint la impremta Altés, propietat dels seus oncles. Eren visites de cortesia o també per fer encàrrecs de factures, etiquetes i sobres. També hi comprava papers més específics de la farmàcia, com el cartró per pesar fàrmacs a les balances granatàries i el que anomenaven els papeles que eren sobres plegats amb dosis individuals de medicaments. Moltes vegades hi anava amb els fills, que gaudien molt de veure com les grans màquines imprimien documents i com les persones composaven text a partir de tipus individuals o directament amb el linotip. 

el iogurt dolç i la granja Marinette


Quan va començar la guerra civil els republicans van confiscar la fàbrica de Productos Marinette. Un dels milicians que havia treballat amb en Santiago a León el va reconèixer i va dir: “cuidado con este, que lo necesitamos”. Quan van comprovar els seus grans coneixements, el van nomenar tècnic de la Indústria Làctia Socialitzada de Barcelona. Gràcies a aquest fet i a les amistats que va fer, la farmàcia no va tancar ni un sol dia durant tota la guerra civil i en Santiago va poder atendre els seus clients millor que mai, ja que no li van faltar els productes bàsics per preparar les formulacions. Tanmateix, el van obligar, en contra de la seva voluntat, a afiliar-se a la CNT. 

la guerra civil
La Carmen a l’entrada de la Sali


Just acabada la guerra, el juliol de 1939, en Santiago va anar a dirigir una fàbrica de llet condensada de Puigcerdà, propietat de la cooperativa Sali (Sociedad Anónima Lechera Industrial). Va passar els primers dies a l’hotel Europa, a la plaça Cabrinetty de Puigcerdà. Va ser-ne director fins l’any 1941, any en què va deixar el càrrec i va passar a assessorar l’empresa, activitat que va durar molts anys

Un salconduit amb data 1 de juny de 1939 va autoritzar en Santiago i la seva esposa a viatjar a Puigcerdà per veure la casa anomenada Villa Maria al passeig Bonaventura Vernis (exalcalde d’Unió Patriòtica assassinat a la guerra civil). Va llogar aquesta casa a Dolors Colomer, viuda Vernis, el 15 de juliol per 200 pessetes al mes. Villa Maria era una de les tres esplèndides torres que el difunt senyor Vernis havia construït a Puigcerdà i que tenien el nom de la seva esposa i dues filles (Dolors, Maria i Carmen). La família Altés hi va passar l’estiu i hi van poder conèixer el pintor Antoni Tàpies que es curava d’una tuberculosi pulmonar en un sanatori de Puigcerdà.

salconduit per viatjar a Puigcerdà

En Santiago amb la Carmina, l’Albert i en Ricard

La Carmen i els nens es van quedar a viure a Santa Coloma i en Santiago hi anava els caps de setmana. Durant l’estiu i les vacances era tota la família que es desplaçava a la casa de Puigcerdà. Al cap de poc més d’un any, el 20 de novembre de 1940, en Santiago va deixar la casa i va anar a un pis del carrer España número 25, molt més acollidor i, sobretot, menys fred. Va subscriure una assegurança pel contingut amb la companyia La Catalana per un valor de 7.500 pessetes i una prima de 26,60 pessetes/any.

la SALLI de Puigcerdà


L’octubre de 1943, la filla gran, la Carmina, va morir d’una infecció que li va afectar el cor. El seu pare sempre va tenir al cap que, si la penicil·lina hagués estat disponible uns mesos abans, la seva filla s’hauria salvat.

El 5 de desembre de 1945 van comprar una casa a la carretera de Campins de Sant Celoni. Era la primera de les anomenades torres de can Giralt, tenia uns 1600 m2 i va costar 90.000 pessetes. A més, van pagar 3.218 pessetes d’impost de compra (5% de les 60.000 pessetes declarades més els honoraris) i les despeses de notaria van pujar 4.112 pessetes incloent els drets reals i el registre de la propietat. La casa la van comprar a Hubert Leon Escoute Puech, que tenia un negoci de fustes a Barcelona i que havia comprat la casa a Casimiro Giralt el juliol de 1936. A la casa hi vivien els pares d’Hubert, que van estar-s’hi fins el mes de maig, mes en què es van traslladar al pis de Puigcerdà. Durant aquest temps Hubert va pagar el lloguer del pis.

documents de la casa de Sant Celoni

A la casa de Sant Celoni només hi passaven els estius. Durant el període d’hivern bona part del mobiliari es guardava a can Cardelús. El fill Albert recorda que era en Barnola (el carreter més famós d’aquells anys a Sant Celoni) qui feia el trasllat de tots els efectes amb el seu carro. Aquesta casa de la carretera de Campins va ser després propietat del seu fill Ricard i, més tard, del seu net, també Ricard.

En Santiago va fer una gran quantitat de cursets i conferències sobre la llet i els seus derivats. Aquí podem veure les notes manuscrites d’un curset que va fer per a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

índex del curset , part 1 , part 2 , part 3 , part 4

L’any 1954, el fill Albert, una vegada acabada la carrera mercantil, va anar a treballar a la farmàcia. En Santiago passava poques hores a la farmàcia ja que estava ocupat amb els assessoraments a diverses empreses làcties (la Sali de Puigcerdà, la Marinette de Miquel Bosch, la Letona dels Viader, el Castillo de la família Castelló de Mollerussa…). L’Albert i un dependent eren els qui s’ocupaven de la farmàcia la major part del dia.

can Boadella

L’any 1957 van comprar la casa de can Boadella de Santa Coloma, al carrer 27 de Enero, més tard carrer del Pedró. El constructor d’aquesta casa va ser un Buïgas, parent de Carles Buïgas, constructor de les fonts de Montjuïc. La família Altés Cardelús va deixar, doncs, el primer pis de la farmàcia i va anar a viure a la casa nova. Anys més tard, quan es va casar, el fill Albert va anar a viure a la planta superior d’aquesta casa.

En Santiago es va jubilar del seu càrrec de farmacèutic titular de Santa Coloma el 25 de juliol de 1964. Tanmateix, continuava treballant a la farmàcia amb el seu fill Albert mentre seguia assessorant empreses làcties.

El 23 de juny de 1965 en Santiago va morir a Santa Coloma als 70 anys.