Origen dels Amat de Sant Celoni

Origen dels Amat de Sant Celoni

Hem vist que podem trobar un bon nombre d’AMAT a la història i de ben segur que podríem omplir moltes més pàgines. Però el que ens interessa ara és buscar les arrels de la nostra família que en un llunyà Novembre de 1924 va posar els peus per primera vegada a la nostra vila de Sant Celoni.

Per primera vegada? És ben curiós remarcar que en els fogatges de 1358 trobem dos Amat a la vila de Sant Celoni. El 1497 en trobem a Gualba, Sant Esteve i Mosqueroles, però no a Sant Celoni. En aquest fogatge de 1497 hi ha el cognom Amat escampat per tot Catalunya, entre ells, un Amat a Sant Sebastià dels Gorgs.

També en els fogatges de 1553 trobem un bon nombre d’Amat, però cap a Sant Celoni. Consten Amat a Gualba i Palautordera, i també a Sant Esteve Sesrovires, Sant Sebastià dels Gorgs i a Subirats.

Si tornem a la història més recent, l’Andreu Amat i Rossell que es va establir a Sant Celoni el 1924 procedia de Sant Sadurní d’Anoia, i la tradició familiar dels Amat de Sant Sadurní diu que els seus orígens els hem d’anar a buscar a ca l’Amat de Sant Sebastià.

Ca l’Amat de Sant Sebastià dels Gorgs

Ca l’Amat és una casa molt antiga, del segle XI, propietat del gran senescal del comptat de Barcelona, Amat Aldrich (aquí Amat és el nom i no el cognom, casualitats!).

En aquesta casa, anomenada cal Jaume, en Bernardí Amat, procedent de Sant Feliu de Codines, es va casar cap el 1497 amb la pubilla de la casa. D’aquesta manera és com els Amat foren sobrevinguts en aquesta casa.

El fill gran d’en Bernardí es va casar i el pare va signar els capítols matrimonials, però la mare, que era la pubilla, no. Aquest hereu va tenir un fill i, a la seva mort, mare i fill varen abandonar la casa i varen anar a Sant Pau. Allí el fill va aprendre l’ofici de paraire. A la mort de l’avi Bernardí el 1542, mare i fill tenien la il·lusió que cal Amat fós per a ells. No va ser així, ja que, al no haver reconegut el matrimoni l’àvia i pubilla de la casa, la casa fou per l’oncle, segon fill d’en Bernardí Amat, que s’havia quedat a la casa i que era qui coneixia l’ofici de la terra. El nét que pretenia la casa en herència rep una compensació econòmica del seu oncle i així acaba el pleit. Aquí podeu trobar la reproducció d’un text en llatí on es descriu aquest acord i una part de l’arbre dels Amat de Sant Sebastià:

pergamí d’en Bernardí Amat

els Amat de Sant Sebastià dels Gorgs

En els fogatges de 1497 trobem un Amat a Sant Sebastià i, en els fogatges de 1553, en trobem un també a Sant Sebastià, un a Sant Esteve Sesrovires i un altre a Subirats.

En els documents de la família Amat de Sant Sebastià que conserva Mossèn Antoni Margarit de Sant Cugat de Sesgarrigues hi ha referències a un Andreu Amat del 1656. La primera referència que podem lligar amb un Amat actual és la d’en Tomàs Amat de l’any 1777, que era regidor de Sant Sebastià. Aquest Tomàs Amat, que devia néixer als voltants de 1745, morí el 1810 (s’ha trobat una carta d’aquesta data d’una neboda d’en Fco. Amat amb motiu de la defunció del pare d’aquest). A l’arbre de ca l’Amat podem veure que aquest Tomàs era avi d’en Francisco Amat Piñol, a la vegada avi d’en Francisco Amat Nadal, avi de la Carme Amat Font resident actualment a la casa de ca l’Amat amb la seva mare Ascensió. La Carme és la darrera Amat d’aquesta branca i amb ella es perdrà el cognom. El 2008 la Carme estava mirant de convèncer a la seva filla Lydia per fer un canvi de cognom i conservar el seu d’Amat… en desconeixem el resultat. 

Els Amat de Sant Pau d’Ordal (Subirats)

Es troben referències a la parròquia de Sant Pau d’Ordal en una data tan llunyana com el 1054. En dates més recents, que són les que ens interessen, trobem que el 1717 té 68 habitants i el 1787, 188.

D’aquell Amat desheretat de ca l’Amat de Sant Sebastià és molt probable que en siguin descendents tots els Amat que trobem a aquesta població. L’arxiu parroquial de Sant Pau ha quedat per desgràcia reduït a 4 llibres, on només es poden trobar unes poques referències als Amat. El rector, Mossèn Vicenç, ens va facilitar la seva consulta.

Hi ha, per exemple, la referència a un Sebastià Amat nat el 1741. En Sebastià era fill d’en Josep Amat, pagès de Sant Pau, i de Mariana Ferrer, i era casat amb Maria Romagosa, filla de Pere Romagosa, pagès de Gelida. El 13 de febrer de 1809 mor a Sant Pau la Maria, als 50 anys. Trobem també la referència a dos fills seus morts molt petits: en Francisco Amat, mort el 1781 als quatre anys i la Maria Amat, que morí el 1787 als 3 anys. En Sebastià Amat morí el 17 de maig de 1819 als 78 anys. Aquest Sebastià podria ser l’avi (o també el pare) d’en Josep Amat del maset de can Rigol que va néixer a finals del segle XVIII i que és la primera referència documentada dels Amat de Sant Sadurní.

Trobem també a l’arxiu parroquial la referència a l’òbit de Paula Gibert el 30/12/1832 als 40 anys d’edat. El seu marit era Eudal Amat, pagès de Sant Pau, que devia néixer als voltants de 1880 (fill potser d’en Sebastià i pare, tiet o germà d’en Josep?)

També es troben referències a molts Vendrell de Sant Pau d’Ordal. Aquest és el cognom de Rosa Vendrell, esposa d’en Josep Amat.

Sigui com sigui, entre aquests Amat és probable que hi hagi els ascendents d’en Josep Amat del maset de can Rigol, que és el primer Amat amb qui podem establir un lligam familiar.

Els Amat de Sant Sadurní

És força probable que, com hem dit abans, en Josep Amat del maset d’en Rigol sigui descendent d’aquell Amat desheretat que va deixar la casa de St. Sebastià per anar a fer l’ofici de paraire a St. Pau d’Ordal. En tot cas, és el primer Amat que podem lligar amb la nostra branca. Vivia al maset del Rigol (propietat del Marqués de Camps) avui en runes, veure imatge. Molt a prop (200 m) hi havia unes mines de carbó que es van deixar d’explotar a principis del segle XX. Es poden veure encara les runes de la cantina dels treballadors de les mines. El maset del Rigol figura en el catàleg de masies elaborat per l’Ajuntament de Subirats el 2013 tal com es pot veure en el següent enllaç:

el maset del Rigol

En Josep Amat va lluitar a  la guerra del francès (1808-1814). Una sola anècdota ha arribat als nostres dies… estant a les files de l’exèrcit espanyol i lluitant prop de casa seva, el capità els va enviar a ell i un company a buscar aigua. Quan eren a la font es van mirar i sense dir-se res van marxar, cada un pel seu costat, desertant. A la nit, l’exèrcit el va anar a buscar al maset i es va haver d’amagar. Va anar a rebre consell de l’alcalde que era a St. Pau de l’Ordal i aquest li va dir que anés amb el “Manso”. Els francesos havien matat la dona d’en Josep Manso i aquest lluitava per lliure amb voluntaris. El conflicte va transformar el guerriller Manso en professional militar i, en una carrera espectacular, va arribar a General i després a Compte del Llobregat.

Sant Sadurní abans de 1800

descendents de Josep Amat del maset del Rigol

En Pau Amat Vendrell

Fill d’en Josep, va néixer al maset de can Rigol (Subirats) el 1820. Als 14 anys va estar de mosso a la casa de pagès de can Fermí Font. El seu net Josep ens explica que, estant amb un bou a can Fermí, el va sorprendre una rierada i va poder travessar el riu agafat a la cua del bou. Va caure malalt fent de pagès i va anar a La Granada a aprendre l’ofici de cisteller. Va establir-se com a cisteller a Sant Sadurní (a cal Cisteller, a l’actual carrer de l’Hospital, on vivia). Va tenir 3 fills: en Josep (1857), l’Andreu (1862) i la Caterina. Va morir a Sant Sadurní el 1895 als 75 anys.

En Josep Amat Pañella

Va néixer el 1857 a Sant Sadurní a cal Cisteller (actual casa petita). Va fer l’ofici de cisteller amb el seu pare Pau. Casat el 1882 amb Lutgarda Oliver Mestres, va tenir tres fills: la Josefa (1883), en Camil.lo (1886) i la Lola.

En Camilo va néixer a Sant Sadurní el 1886. Casat amb Encarnació Olivé (1893-1978), va tenir 2 fills: en Josep (1922) i en Pere (1931).

descendents de Josep Amat Pañella

L’Andreu Amat Pañella

Va néixer el 17 de Febrer de 1862 a Sant Sadurní a cal Cisteller. Batejat el 18, foren padrins l’Andreu Pañella (tiet) i la Teresa Amat (tieta?). Noms = Andreu, Joan i Llorenç.

Es va casar amb la Dolors Rossell Petit (1861-1894). L’Andreu era ben plantat i per això va pescar la Dolors, que era de casa bona. El 1893 varen tenir un fill que va morir tot just nèixer. El 1894 mor la Dolors en el part del segon fill, l’Andreu.

Es torna a casar amb la Ramona Noto, de qui va tenir un fill, en Miquel Amat Noto, que moriria després durant la guerra en un camp de concentració francès. En Miquel era un bon atleta, molt aficionat a la bicicleta (anava sovint amb una bici d’aquell temps, de Barcelona a Sant Celoni i pujava a Santa Fe per, després de visitar els parents, tornar a Barcelona).

Va aprendre l’ofici de cisteller, però el germà li va demanar que no li fes la competència. Va posar aleshores una vaqueria a Sant Sadurní, però al cap de poc les vaques van agafar una malaltia i ho va haver de deixar. Després d’aquest succés, va anar a treballar a Barcelona a cal “Morros”, al barri de la Bordeta, fent de cisteller. Vivia al Clot, molt a prop de la via del tren.

Sense ser músic, tenia molt bona oïda i cantava molt bé. Ensenyava al cor de Sant Sadurní. Un any, per fires, es feia la sarsuela Marina a l’ateneu agrícola de Sant Sadurní i el baríton de la companyia va agafar mal de coll. L’Andreu el va substituir i, segons es diu, ho va fer molt bé. També va cantar al castell de Subirats.

Ja gran va anar a viure a Sant Celoni al domicili del seu fill Andreu. Quan va morir la Ramona tornà a Barcelona a casa d’uns parents, ja que sembla que no s’entenia massa amb el seu hereu.

descendents d’Andreu Amat Pañella