Marti Riera 1852-1930

MARTI RIERA, 1852-1930

Martí Riera Camps (Sant Celoni, 10/11/1852 – Sant Celoni, 12/12/1930)

En Martí, fill gran d’en Francisco Riera Barnés va néixer quan el pare tenia 24 anys. Els seus padrins foren en Joan Riera, fuster i la Vicenta Camps, tots dos de Sant Celoni.

Als 28 anys en Martí es va casar amb Francisca Deulofeu Noguera, filla de Blai Deulofeu Esquís, nascuda el 1854. La família Deulofeu era també una família molt arrelada a la vila de Sant Celoni. Consten registres parroquials d’aquesta família des del 1600. El germà gran de la Francisca, en Josep, estava a la carnisseria de davant l’església (avui carnisseria de can Vigas), on va néixer gran part de la família Deulofeu.

De la família Deulofeu, també n’hem trobat una bona part de l’arbre genealògic. Aquí podeu trobar l’arbre d’avantpassats de la Francisca i del besavi, en Blai Deulofeu Raüll.

avantpassats de Francisca Deulofeu Noguera

avantpassats de Blai Deulofeu Raull, besavi de Francisca Deulofeu Noguera

En el document dels capítols matrimonials d’en Martí, consta com a dot de la Francisca la quantitat de 300 lliures (o sigui, 800 pts), quantitat que es farà efectiva a la mort d’en Blai Deulofeu. El 13/6/1888, vuit anys més tard, en Blai lliura a Francesc Riera la quantitat de 3.250 pessetes en concepte de legítima i esponsalici de la seva filla, multiplicant per quatre la quantitat compromesa. S’acorda que a la mort d’en Blai es portarà aquesta quantitat a colació. Si aquesta quantitat resulta superior a la que li toca, es considerarà com bestreta de la legítima de la mare; i, si és inferior, se li farà lliurament de la diferència. Per a garantir la devolució de la dot, en Francisco Riera hipoteca la casa a favor de Francisca Deulofeu. La casa estava hipotecada a favor de Wenceslao Pairó i, amb els diners rebuts, es cancela aquesta càrrega.

En el document de “Carta de pago” es descriu la casa com: “una casa de un cuerpo de estar y a un alto, con su huerto detrás contiguo, sito en la calle Mayor de esta villa, antes en aquel punto calle de la Iglesia, señalada de número ciento sesenta y uno, cuya medida superficial en cuanto al edificio no consta ni se ha expresado no obstante la advertencia por mi hecha, siendo la del huerto de un cuartán o sean tres áreas y seis centiáreas, lindando en junto por oriente con casa de Félix Corrons, antes María Corrons, y con huerto del beneficio de Vicente Ferrer; por mediodía, espalda, con casa y huerto de Teresa Serra, antes Esteban Valls y por cierzo, frente, con dicha calle Mayor”

En aquell temps, encara formava part del patrimoni de la família el terreny al turó, una peça part de regadiu i part plantada de vinya d’una quartera i cinc quartans, o sigui, de 52,02 àrees. Eatava situada al lloc anomenat de “Ribafort”, abans dit de la “Mare de Déu”. Llindava a orient amb Vicens Terrades, a migdia amb Josep Fradera i Joaquim Mora, a ponent amb Pilar de Ramis i al nord amb Lluís March i Josep Deulofeu.

L’avi Martí era molt ben plantat i la Francisca se’n va enamorar molt. Era, però, molt pobre, i la Francisca es lamentava dient: “quan vaig a comprar no puc pas dir: no tinc diners però, a canvi, tinc un marit molt guapo”. També deia que el pitjor que li pot passar a una dona és tenir un fill cada any i no tenir cèntims per mantenir-los.

El 1917, en Josep Fradera, propietari de l’empresa de ciments de Vallcarca, va deixar 6.000 pts a en Martí a pagar en 5 anys i a un interès del 6%. En Martí hipoteca la casa i la vinya com a garantia del deute. A l’escriptura es valora la casa del carrer Major 197 -abans 161- en 15.000 pts i la vinya del turó en 1.250. Aquest préstec es va tornant de mica en mica i queda totalment liquidat el 6/5/1922, segons consta a l’escriptura.

L’avi Martí era molt rondinaire. Ja gran, a l’hivern, es posava a la vora del foc amb una manta a sobre i amb la porta oberta. Tenia un “tupinet” amb vi calent on hi sucava torrades; en deia el “suca-mulla”. La seva dona, la Francisca, era força llaminera i li agradava molt la xocolata. A la tauleta de nit sempre hi tenia una mica de xocolata que li regalava la seva filla gran, la Quimeta, que en venia.

En Martí i la Francisca varen tenir sis fills:

1. La Joaquima (1881-1941), filla gran. Es va casar amb en Miquel Cortada Arbona, fill d’Agustí i Maria, nascut el 1874 a Arenys d’Empordà. En Miquel va venir a posar un forn a Sant Celoni i, com que era sol, necessitava una dependenta. Va agafar la “tia Quimeta” i després de festejar set setmanes es varen casar. Varen tenir quatre fills: la Francisca, la Dolors, la Teresa i l’Agustí.

– La Dolors Cortada Riera “la Lola de can Vigas” (1908-2002), es va casar amb en Josep Vigas Almeda (1907-1971), natural de Viladrau. En Josep era sastre i s’estava on avui hi ha els pisos de “can Vigas”. Quan va morir el seu cunyat va anar a fer de forner a la fleca. La Lola i en Josep varen tenir tres fills: en Mariano, en Miquel i en Josep.

– L’Agustí Cortada va morir molt jove a la guerra. Va ser el primer celoní que hi va morir i no es coneix on va ser enterrat. L’Agustí era molt republicà i d’idees molt “avançades”. Va treure una rifa i es va comprar un equip d’esquí (potser va ser el primer esquiador de Sant Celoni?). També va escriure una novel•la que es deia “Amor etern”.

2. En Blai, nascut el 1884. Va estudiar al seminari conciliar de Barcelona. Es conserva en bon estat una llibreta de composicions de segon any de llatí del curs 1896/7 dictades per reverend Heribert Mallofré. En Blai va morir molt jove.

3. En Francesc d’Assís (1886-1954), “l’avi Francisco” del qual parlarem en un altre apartat.

4. La Loreto (1889-1958). Era la “sàvia” de la casa, la que posava ordre. També era molt presumida. Quan la Pepita, esposa d’en Francisco, va rebre l’herència, va donar diners als germans per quedar-se la casa. Amb aquests diners, la Loreto, en Joan i la Rosa varen comprar un forn a Barcelona, al carrer Sepúlveda. La Loreto es va casar amb en Pere Badía de València, el “tio Pedro”. Anys després, en Joan va anar a fer de forner a Vallcarca i la Loreto va posar un bar i, després, un negoci de porcs. Al bar hi treballava en Francisco Soto, el qual es van acabar afillant. Els negocis anaven bé i van fer tres o quatre pisos a la “Torrassa”, a Barcelona. Quan va morir la Loreto, en Pedro es va tornar a casar i la nova dona es va endur tots els diners.

5. En Joan (1893-1976). Com ja hem dit, va marxar del domicili familiar quan es va casar el seu germà Francisco. Després de Barcelona, va anar a fer de forner a Vallcarca, a la fàbrica de ciment. Més tard va posar un forn a Sabadell i es va casar amb Maria Pallarés (1899-1981), la “tia Maria de Sabadell”. Aquest negoci els va anar molt bé i varen fer força diners. Varen comprar una casa a sant Celoni on venien a estiuejar. Un cop la van vendre, venien a Campins, a la Falda. L’arribada de la tia Maria era sempre una festa perquè sempre portava llaminadures i convidava a berenars. En Joan i la Maria varen tenir dos fills, en Josep i en Martí.

– Uns amics de Sabadell, els Centelles —en Francisco i la Sra Pasquala— varen comprar una casa de can Giralt a la carretera de Campins, per recomanació de la tia Maria. Els Giralt no tenien fills i van deixar les propietats a un nebot que, per pagar a l’estat, va malvendre algunes d’aquestes propietats. “Ca la Pasquala” va costar quatre-centes mil pessetes i és la casa que, anys més tard, compraria en Santiago Altés, pare de la Pilar, esposa d’en Miquel Amat Riera, nét d’en Francisco Riera.

6. La Rosa (1898-1965). La Rosa anava sovint a la colònia de Vallcarca, on feia de forner en Joan. Allí va conèixer en Manel Ramos Colomer (1895-1953) electricista nascut a Albaida, València. La Rosa i en Manel (“el tio Ramos”) es van casar i varen anar a viure a Sant Celoni, on en Manel va seguir el seu ofici d’electricista. La Rosa va perdre dos fills durant la gestació i no va deixar descendents.

 

Veiem aquí una foto de la família d’en Martí als voltants de 1915. D’esquerra a dreta tenim els 5 fills: la Loreto, en Joan, la Rosa, en Francisco i la Joaquima.

 

I aquí podeu veure l’arbre de descendents d’en Francisco Riera Barnés, pare d’en Martí:

descendents de Francisco Riera Barnés, pare de Martí Riera Camps