els Riera, 1600-1750

Els Riera, 1600-1750

Antic Riera, nat a Sant Celoni vers 1600

Al registre parroquial de les partides de baptisme de la parròquia de Sant Celoni de l’any 1631 trobem la més antiga referència dels Riera, el bateig d’un fill d’Antic:

En Josep Riera, nat a Sant Celoni el 2/1/1631

El primer lligam doncs que hem pogut establir amb la família Riera Sureda és el bateig el 2/1/1631 d’en Joseph Miquel Riera, fill d’Antich Riera, pagès de Partegàs i Sant Seloni i de la seva muller Maria Riera. Foren padrins en Joseph Soler de Partegàs i de Sant Joan de Campins i Caterina Doménech de Sant Martí de Partegàs i Sant Seloni. No entenem massa bé la doble referència del municipi.

Al cap de 36 anys trobem la partida de baptisme d’en Joan Pau Joseph Riera, fill d’en Joseph Riera. En Joan fou batejat pel vicari Pere Calafell el 20/2/1667. Segons consta al document, el seu pare Joseph tenia l’ofici de braser. Foren padrins Joan Riera, ferrer de Palautordera i Agnès Riera de Sant Celoni.

En Bartomeu Riera, nat a Sant Celoni el 18/9/1669

Dos anys més tard del naixement d’en Joan, el mateix vicari batejà un germà, en Bartomeu Joseph Salvi. En foren padrins en Bartomeu Riera, oller de Sant Celoni i Maria Riera Auladella de la parròquia de Santa Maria de Palautordera. Els descendents d’en Bartomeu són els avantpassats de la família Riera Sureda.

En Martí Riera Pascual (Sant Celoni, 8/3/1702 – Sant Celoni, 28/12/1772)

El presviter i vicari de l’església parroquial de Sant Martí de Partegàs de la vila de Sant Celoni, Balthasar de Vidal i de Nin bateja en Martí Joseph Bartomeu Riera Pascual. En Martí és fill d’en Bartomeu Riera, oller, i de la seva muller Maria Pascual. Els padrins foren en Martí Riera, corder de Granollers i Maria Riera, vídua de Sant Celoni.

En Martí Riera es casa el 20/4/1727 amb Francisca Corominas Badía, filla de Francisco Corominas, negociant de Santa Maria de Sils i de Perpetua Badía.

En Martí Riera, d’ofici oller, i la Francisca són els pares d’en Pau Riera Corominas. Nno hem trobat la partida de naixement, ja que no existeixen referències d’aquest període a l’arxiu parroquial de Sant Celoni. En Pau va tenir com a mínim tres germans, en Josep, l’Antònia i en Matías.

Aquest és l’arbre de descendents dels primers Riera que tenim referenciats:

descendents d’Antic Riera

En Pau Riera Corominas ( ? Sant Celoni – 12/10/1793 Sant Celoni )

En Pau era d’ofici fuster, segons consta als capítols matrimonials. És la primera referència que tenim d’un ofici que duraria més de dos-cents anys a la família. En Pau es casà en tres ocasions i és probable que els matrimonis d’en Pau fossin l’origen del motiu “cal viudu” amb què es coneixia la casa del carrer Major on vivien els Riera. Al llibre de matrimonis de la parròquia es troben els tres registres.

1) El diumenge 15/7/1759 en Pau es casa amb Margarida Ullastre Framis, vídua d’Isidre Morera.
2) El dimarts 2/5/1769 en Pau es casa amb Narcisa Bracó Befaràs.
3) El dijous 16/7/1772 en Pau es casa amb Rosa Colomer Frexas.

Hi va haver alguna trifulga amb el testament del primer espòs de Margarida, ja que entre els documents de cal viudu hem trobat un rebut que correspon a una bestreta per la causa d’en Pau contra en Pau Morera, paperer. Aquest rebut de sis lliures està datat el 25/08/1760 a favor d’en Francisco Bosch d’un despatx de “compulsories” (?) de Barcelona.

Dos anys després, el 23/7/1761 una Margarida malalta i postrada al seu llit dicta testament. Parla de la seva casa del carrer Major (probablement a cal viudu). Encomana que li siguin fets tres oficis “mitjans” i una novena de misses “segons l’estil de la parròquia” i tot amb “la caritat acostumada”. Dues misses per Santa Margarida i Sant Isidre a les 11:00. Per pagar les misses, destina els béns del seu difunt marit Isidre. Declara finalment hereu universal al seu marit Pau.

En Matías, germà d’en Pau i per no ser menys, també es va casar tres vegades. En primer lloc amb Paula Pi. Després, el 23/2/1773, amb Teresa Comas Palmarola. Finalment, el 20/8/1787, amb Rosa Xirau Boada.

Als arxius, només consten fills del tercer matrimoni d’en Pau Riera Corominas amb Rosa Colomer: en Martí, en Pau, la Teresa i la Rosa. En aquell temps, els béns de la família no devien ser despreciables, ja que trobem força documentació referent al testament d’en Pau i la causa que es va obrir entre la Rosa i en Martí (usufructuària i hereu). Hi ha un plec de documents que suma més de trenta folis i data del voltant de 1805 i un altre plec del 1807 té vint folis

En concret trobem referenciada la casa del carrer de l’església (suposem carrer Major) que llinda a orient amb una casa i hort de Jaume Boix, a ponent amb Gaspar Valls i “a cierzo” amb un altre carrer. Sembla que la mare Rosa vol fer fora de casa en Martí i que aquest alega ser l’hereu a més de requerir la casa pel seu ofici de fuster. També està en disputa la vinya de la serra de la Mare de Déu, que tenia una quartera i mitja. En aquest cas en Martí denuncia que la usufructuària no en treu cap rendiment. En aquest estat de coses, evidentment, mare i fill no es parlen tot i viure sota el mateix sostre. Així és com ho escriu l’advocat d’en Martí: “Voluntariamente Rosa Riera ha sido la que ha dejado de hacer vida común con mi principal y es verdad pública y notoria”.