Francesc Xavier Altés (1855-1896)

Francesc Xavier Altés Alabart (1855-1926)

En Francesc Xavier va néixer a Batea l’any 1855 i era fill de Miquel Altés i Francisca Alabart, tots dos naturals de Batea, partit judicial de Gandesa. Va ser el cinquè fill d’una família de sis germans.

Als 13 anys va deixar l’escola per cursar a Batea estudis de llatinitat amb el seu germà prevere Joan Baptista. Va fer dos cursos i després va anar a Calaceit, poble de la província de Terol, per cursar el tercer any. Els estudis de llatinitat eren un ensenyament secundari que permetia accedir als coneixements de llatí i gramàtica necessaris per fer estudis superiors a les universitats. D’aquesta manera s’obtenien oportunitats per accedir a l’elit dels clergues i lletrats. Als 16 anys va anar al seminari de Tortosa a fer el quart curs de llatinitat i primer de filosofia.

Als 18 anys es va apuntar voluntari a les files de Carles VII a la tercera guerra carlista. Després d’un temps amb les forces del general Dorregaray, va ser destinat com a oficial a les oficines d’Intendència de la població de Vistabella. Allà va treballar a la impremta de Joan Vilas, on la missió específicament gràfica del taller el va allunyar del perill de la primera línia de foc.

la impremta de campanya de Joan Vilas

 

Al cap d’un any, amb totes les forces carlistes retirades a Catalunya i rodejats de columnes liberals per tots costats, uns 14 homes fills de Batea van accedir a l’indult al poble aragonès de Nonasp. Entre ells hi havia en Francesc Xavier i el seu germà Ramon.

Acabada la guerra, l’octubre de 1876, en Francesc Xavier residia a Batea al carrer de la Font número 7 tal com ens indica la seva cèdula personal. Poc després va anar a Barcelona a continuar l’ofici d’impressor a la Llibreria i Tipografia Catòlica situada al número 5 del carrer del Pi.

Maria Antònia Roig

El 24 de desembre de 1882 es va casar amb la Maria Antònia Roig Mas a la parròquia Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Ella era filla única d’un matrimoni que tenia un obrador de cintes de seda a Sant Andreu de Palomar. El seu pare, l’Antoni Roig Gaudier, havia mort feia poc. La boda es va celebrar a l’església de nostra Senyora dels Àngels i la va oficiar en Joan Baptista, germà d’en Francesc. La llar dels nous esposos era a la Rambla de Catalunya número 12 i la Teresa Mas, vídua, va anar a conviure amb ells. Aquí van néixer els primers fills d’un total de sis:

– Josep Maria Altés Roig (1883-1898)
– Joan Altés Roig (1885-1948)
– Francesc Xavier Altés Roig (1888-1955)
– Santiago Altés Roig (1894-1965)
– Lluís Altés Roig (1899-1956)
– Antoni Altés Roig (1903-?)

Xavier, Josep Mª i Joan

En Josep Maria tenia asma i el metge els va recomanar un canvi d’aires, o sigui que van anar a viure al municipi de Sarrià, al carrer Major número 115, a una casa d’estiueig que els va deixar el Sr. Vallet. Al cap de poc temps van poder llogar una casa al número 106 del mateix carrer i, anys després, van comprar la casa del carrer Sant Joan número 6 (avui carrer Dolors Monserdà), una casa gran de 135 m2 amb planta baixa i dos pisos i un jardí de 85 m2.

Santiago, Antonio i Lluís

El 16 de desembre de 1885, davant el notari barceloní Francesc de Suaña Castellet, en Francesc Xavier i el seu soci Francesc Bertran Martí van signar l’escriptura pública de constitució de la impremta Bertran i Altés, que es va instal·lar als baixos del carrer Pelai número 60. D’aquest obrador en van sortir una gran quantitat de llibres, entre els quals destaca, l’any 1887, Observaciones al Diccionario de la Real Academia de Lluís-Carles Viada Lluch, bon amic d’en Francesc Xavier.

El 9 de maig de 1890 en Francesc Xavier va signar l’escriptura de venda de la seva part a en Francesc Bertran i es va establir sol al carrer Elisabets número 11, on va muntar la Impremta de Francisco J. Altés. El 31 d’octubre d’aquell mateix any va signar un conveni amb el fundador de les Teresianes, Enric d’Ossó i Cervelló, prevere i després Sant, que va fixar les condicions per imprimir la revista Santa Teresa de Jesús durant molts anys.

Temps abans, Enric d’Ossó havia planejat fer un convent i una escola femenina a Sant Gervasi. Amb aquest objectiu, va comprar un terreny a la família Ganduxer (que va donar nom al carrer on es va fer l’escola) i va començar l’obra l’any 1888 sota la direcció de l’arquitecte Joan Baptista Pons. Poc després va voler que passés a dirigir l’obra Antoni Gaudí, que ja tenia gran renom en aquell moment, però l’escassetat de recursos dificultava l’encàrrec. En Francesc Xavier, juntament amb el seu germà Joan Baptista, van demanar ajuda a Gaudí, amb qui compartien una bona amistat, i el projecte es va poder fer realitat. Així és com Gaudí va construir el col·legi de les Teresianes de Ganduxer.

d’esquerra a dreta: en Joan, la mainadera, Teresa Mas, Francesc Xavier Altés, Santiago, Antònia Roig, Xavier i Josep M.

Pels voltants de 1896, quan ja tenia una clientela garantida, va traspassar el taller a Pelai número 6 i, pocs anys més tard, es va traslladar a un local més gran, als números 22 i 24 del carrer dels Àngels.

75 anys de la impremta Altés

En Francesc Xavier va mantenir amistat amb l’escriptor i acadèmic Lluís Carles Viada, amb Mn. Cinto Verdaguer, el Pare Manyanet i, tal com ja hem dit, amb l’arquitecte Antoni Gaudí. També va ser promotor de tertúlies literàries al carrer dels Àngels on es podia trobar amb López-Picó, Bertran i Pijoan, Ventura Gassol, Carles Riba, Ramon Rucabado, Carrasco i Formiguera, Roda Ventura i Josep Vicens Foix, entre d’altres.

En Francesc Xavier va acollir a casa seva a Sarrià, com un fill més, el seu nebot Frederic Galcerà i Alabart que, format a l’Escola de la Llotja, va esdevenir un molt bon escultor. El Sant Jordi que hi ha al pati dels tarongers de la Generalitat de Barcelona és una obra seva de 1926.

L’any 1907 els religiosos de Sant Pere van proposar a en Francesc Xavier la creació a l’asil Duran d’un taller escola d’impressió per a joves delinqüents o esgarriats. Molts d’aquells joves rehabilitats van treballar després a la impremta Altés. I més quan, anys més tard, el 1919, van traslladar tot el taller als locals de l’asil Duran, del carrer Tuset número 1. El despatx, en canvi, no es va moure del carrer dels Àngels.

L’any 1911 es va casar el segon fill, en Joan, i va anar a viure a casa dels pares a Sarrià per fer-los companyia. Poc després, el dia 8 de novembre de 1913, va morir als 53 anys l’esposa d’en Francesc Xavier i mare d’en Joan, la Maria Antònia. El més petit dels fills, l’Antonio, només tenia 10 anys.

la casa de Batea

Durant aquells anys, la impremta Altés va fer una gran feina per a la cultura catalana, ja que va editar un gran nombre de llibres d’escriptors catalans. També hi va contribuir amb un gran nombre de revistes, goigs, almanacs, calendaris, targetes i estampes.

L’any 1921, el fill Joan va enviudar quan tenia una filla de només 7 anys, la Maria Antònia. Va creure oportú casar-se amb una germana de la seva difunta esposa Pilar. Malgrat que en Joan tenia l’ull posat en una germana, el sogre Carlos Xiró, carlí i alcalde de Sarrià, va aconseguir que es casés amb una altre, la Josefa. A aquesta segona esposa no li va agradar haver de conviure amb en Francesc Xavier i li va fer la vida impossible. En aquestes circumstàncies, en Francesc Xavier va decidir deixar el negoci als seus fills Joan i Xavier i tornar a Batea a passar els darrers anys de la seva vida. Era l’any 1923.

Primera comunió d’en Lluís. A l’esquerra, Xavier, Santiago, Lluís i M.Antònia. A la dreta, Joan, Francesc X. i Antoni. Al mig, Joan Baptista, canonge.

En Francesc Xavier va anar a viure a Batea a una casa de la plaça de la Botera (després Joan Caballé) número 3 que havia comprat per 3.000 pts. el 1914 al seu germà Miquel i el seu fill Francisco. La casa feia 140 m2 i tenia planta baixa, dos pisos i golfes. També tenia en propietat des de 1917 un solar per edificar d’uns 900 m2 als afores de Batea, en un lloc anomenat Raval de Favara, vora el Molí de la Vila (la compra inicial va ser de 1.568 m2 i va quedar en 900 m2 després de vendre habitatges de nova construcció a parents). Aquí va enjardinar un pati com a lloc de repòs i hi va muntar un colomar. Aquestes propietats es van valorar en 2.100 i 240 pts. en ocasió d’un inventari de béns de 1926, mentre que la casa de Sarrià es va valorar en 15.000 pts. Es conserven encara les anotacions manuscrites d’en Francesc Xavier del cost detallat de les obres fetes a la casa de Batea que reproduïm a continuació: 

Primera comunió de la neta M.Antònia. D’esquerra a dreta: Joan, M.Antònia, Santiago, Pilar, Xavier, M.Neus, els 4 fills, Francesc X. i el matrimoni Viada.

detall de les obres a la casa de Batea

Dels seus fills, en Joan i en Francesc Xavier van continuar l’empresa del pare, en Santiago va ser químic i farmacèutic i l’Antoni va començar la carrera de medicina però ho va deixar per dedicar-se a la caldereria (va ser cap de caldereria a l’empresa Safa de seda artificial de Blanes). Pel que fa a en Lluís, d’esperit aventurer, va ser mariner mercant fins que va preferir anar a treballar a la impremta amb els seus germans on va fer de corrector. 

En Francesc Xavier a la seva casa de Batea

En Francesc Xavier va morir a Batea el dimecres 9 de juny de 1926 als 71 anys, i les seves despulles van ser dipositades al fossar de la Bassella, on una làpida indica el seu nom malgrat que un lamentable error administratiu va portar el seu cos a la fossa comuna.

La impremta que havia fundat la va deixar en herència als dos fills grans, en Joan i en Francesc. De la resta dels seus béns, va nombrar hereus els altres tres fills, en Santiago, en Lluís i l’Antoni.

La impremta Altés va sobreviure molts més anys fins a la seva dissolució el 3 de febrer de 2011. L’any 1986 es va editar un opuscle per celebrar els 100 anys de la impremta:

opuscle dels 100 anys de la impremta Altés  part 1    part 2

Mn Josep Alanyà va publicar el desembre de 1988 una emotiva biografia d’en Francesc Xavier Altés al número 10 de la revista la Vila Closa del Patronat  Pro Batea que val la pena llegir:

semblança de Francesc Xavier Altés per Mn. Josep Alanyà