els Riera 1750-1850

Els Riera, 1750-1850

Martí Riera Colomer (Sant Celoni, 7/4/1773 – Sant Celoni, 1848)

En Martí, per seguir la tradició del seu pare i del seu oncle, també es va casar tres vegades. Si a can Riera no li deien encara “cal viudu”, ara sí que aquest nom es devia consolidar. En Martí era fuster, com el seu pare Pau. Els tres matrimonis d’en Martí varen ser:

1- El 24/2/1805 es casa amb Jacinta Picaso Andreu de Santa Maria de Palautordera. D’aquest matrimoni varen néixer la Maria, el 1805 i la Josefa, el 1807.

2- El 22/9/1812 es casa amb Maria Giró Planas de Montseny. Fruit d’aquest matrimoni va néixer l’Esteve el 1813.

3- El 15/4/1822 es casa amb Jerónima Barnés Cullell de Sant Esteve de Palautordera. Quan en Martí Riera Colomer tenia 55 anys, va néixer en Francesc Pelegrí Joseph Riera Barnés, sisè fill d’en Martí i segon amb la seva tercera esposa, la Jerónima Barnés Cullell. Abans havien tingut una filla, la Jacinta Maria Rosa, nascuda el 5/5/1825. El 6/11/1830 varen tenir una altra filla, la Mercè, i tres anys més tard, el 11/4/1833, naixia en Jeroni, que va morir quan encara no tenia dos mesos, el 6/6/1833. El darrer fill, en Joan, va néixer el 8/4/1835.

Aquí reproduim el registre parroquial del primer matrimoni d’en Martí amb la Jacinta:

Pel que fa a la tercera esposa d’en Martí, la Jerónima Barnés, hem trobat el testament del seu pare Bonaventura i de la seva primera esposa, la Margarida Teixidó. En el testament de Margarida Teixidó datat el 22/2/1791 trobem que deixa a Catarina, filla seva, vint-i-cinc lliures catalanes; al seu marit Bonaventura, li deixa 51 lliures i li dóna l’usdefruit dels seus béns. En concret parla de la meitat de la seva habitació, de l’hort, del camp i de la vinya. Finalment declara hereu universal el fill gran, en Nicolau Barnés i descendents.

Gairebé divuit anys més tard, el 15/10/1808 en Bonaventura redacta el seu propi testament que és ben original:

– Deixa a Jerónima, filla del segon matrimoni amb Mariona Cullell, 60 lliures, dues caixes amb un llençol bo i “un de pintat”, 4 tovallons, 1 tovallola, unes estovalles bones, un vestit de (estremena?), un de (dunanta?) i una caputxa blanca.

– A la seva dona Mariona li deixa 50 lliures “25 que ella portà i 25 pels bons oficis que d’ella ha rebut”, dos llençols i una màrfega mitjana que ella aportà i finalment afegeix: “i vull que no la puguin treure de casa fins haver-li donat lo sobredit” !

– Declara Nicolau hereu universal i, en cas de mort, els seus fills “avantposant mascles a femelles”. Si no hi ha descendents, l’herència és per Caterina i en últim lloc per Jerónima.

En Bonaventura mor finalment el 8 de Gener de 1822 i la seva filla Jerónima paga el dia 19 al rector de St. Esteve M.Josep, “dotze llures, dinou sous i dos” pels oficis funerals, enterro i honres celebrats per dos sacerdots.

Pel que fa a en Martí, no sabem com va acabar el pleit amb la seva mare però el que sí que coneixem és que va heretar casa i vinya. El 14/4/1839, nou anys abans de la seva mort, redacta testament en el qual “trobant-me per la gràcia de Deu ab tot mon bó enteniment, sana memoria y clar parlar, volent disposar de mos bens temporals per alcansar millor los espirituals” declara que:

– Deixa a Maria, la filla gran casada amb Francesc Fuster, braser de la vila, vint lliures de moneda catalana.

– A Josefa, casada amb Ignasi Dresayre, li deixa vint lliures.

– A Joan, fill de quatre anys d’edat, també li deixa vint lliures.

– A Jerónima, “conservant-se viuda i mon cognom guardant” li dóna l’usdefruit dels seus béns “amb la obligació de haber de mantenir en sa casa i compañia a dit mon fill Joan y a Francesch altre fill meu, calsats y vestits, menjats y beguts, treballant tots a utilitat y profit de la mateixa casa y bens meus, entenentse esta obligació en cuant al Joan fins y a tant que prengui estat matrimonial. Y per tant presumo que dita ma muller està embarasada o en cinta de poch temps, serà també de la obligació de ma muller mantenir al dit preñat o postumo, venint a llum en ma casa y compañia al igual que los demes fills y fins que prenguia estat matrimonial, deixant al dit postumo per rahó de llegítima paterna la cuantitat de vint lliures”.

– Declara finalment hereu universal dels seus béns a Francisco Riera.

Podeu veure a continuació l’arbre d’avantpassats d’en Martí Riera Colomer. Hi ha documentació de la seva mare Rosa que indica que la seva familia era també de Sant Celoni. En concret el seu pare, en Bonaventura, i el seu avi patern, en Joan, són nascuts a Sant Celoni. Hem trobat també la referència de l’obit en 1753 d’en Jaume Frexas, avi matern de la Rosa, on s’indica que era nat a Sant Celoni:

avantpassats de Martí Riera Colomer

Francisco Riera Barnés (Sant Celoni, 6/4/1828 – Sant Celoni, 25/9/1904)

En Francisco era el sisè de nou germans (Maria, Josefa, Esteve, Marianna, Jacinta, Francisco, Mercè, Jeroni i Joan). Va ser batejat el mateix dia del seu naixement a la parròquia de Sant Martí i en foren padrins el seu cunyat Francesc, fuster, i Rosa Riera. Reproduïm a continuació el registre parroquial de Sant Celoni on consta el bateig d’en Francisco.

En Francisco es va casar una sola vegada, que en tinguem constància, amb Teresa Camps Castañer. La Teresa era filla d’Esteve Camps d’Olzinelles i d’Engràcia Castañer de Sant Esteve de La Costa i va néixer a Sant Celoni el dia 5/7/1823 i, per tant, era cinc anys més gran que en Francisco.

La família Riera va tenir per aquella època dificultats econòmiques, com ho demostren els documents de préstecs que encara es conserven. L’any 1851 en Joan Riera, pagès de la parròquia d’Olzinelles deixa a la Jerónima i en Francisco 150 lliures, que tornen tres anys més tard. El 1865 Ignasi Rahull i Parera de Palau els deixa 200 lliures (equivalents a 2.133 rals, 33 cèntims en monedes d’or, plata i calderilla). És un préstec a dos anys amb un 6% d’interès i, com a garantia del mateix, hipotequen la casa de “cal viudu”, carrer Major, 161. El valor de la casa es va estimar en 12 mil rals. Jerónima no signa el debitori: “Francisco Riera firma y por su madre que ha dicho no saber a su ruego lo practica uno de los citados testigos, después de haberles enterado en dialecto catalàn del contenido de esta escritura”

Els problemes econòmics es van alleugerir quan la Jerònima va rebre, el 1867, la meitat de l’herència del seu cosí, el sacerdot dominic Joan Llorens Barnés, presbíter de l’església de Sant Sever a Barcelona. El pare de Jerónima, en Bonaventura Barnés Clavell (1754-1822), va tenir dues germanes, la Margarida i la Magdalena. El sacerdot era fill de la Margarida. L’altra meitat de la seva herència va anar a parar a una filla de Magdalena, la Mª Àngela Fortuny, de Vilanova i la Geltrú.

Es conserva un document amb l’inventari dels béns de Joan Llorens, tan detallat que fins i tot es compten els calçotets. El valor total de l’herència es va estimar en 62.250 rals de vellón (1 ral = 1,31 g de plata = 0,25 pts). Una part important de la mateixa eren 30 accions del Banc de Barcelona, 10 de les quals varen servir per a pagar totes les despeses i donar 400 duros (1 duro = 20 rals) a la persona que va tenir cura del dominic durant 17 anys, Isabel Fortuny, neboda de Mª Àngela.

Teresa Camps Castañer, esposa d’en Francisco, tenia dos germans, en Josep i la Maria. Nascuda a Sant Celoni, la Maria era molt atractiva i tenia fama de ser la noia més ben plantada de la comarca. Va conèixer un conductor de diligències de Vilafranca del Penedès, un tal Fradera, amb qui es va casar.

El fill gran d’aquest matrimoni, en Josep Fradera Camp (1865-1939), va ser un important industrial de la Catalunya d’aquell temps. El 1896 va fundar amb el seu sogre, en Mariano Carlos Butsems Just, l’empresa M. de C. Butsems & Fradera que més tard esdevindria Ciments Fradera. Aquesta empresa fabricava ciment i tenia una planta a Vallcarca, prop de Sitges. Avui dia, el fill petit d’en Josep, en Santiago Fradera Butsems, és encara president d’honor de l’empresa que ha esdevingut Uniland. Carolina Corbera, filla de Maria Fradera, la filla gran d’en Josep, va escriure el 1954 un llibre de la vida del seu avi: “El espíritu de antaño. Biografía Íntima”.

En Francisco i la Teresa varen tenir tres fills: en Martí, en Joan i l’Antonia.

El fill gran, en Martí, va seguir l’ofici de fuster i es va quedar a la casa familiar on anys més tard naixeria la seva néta, Pilar Riera. Parlarem d’ell en un altre apartat.

En Joan (Sant Celoni, 1867 – Sitges, 29/10/1943) es va casar amb Rosa Valldaura Mimó i va anar a treballar a l’empresa de ciments d’en Josep Fradera, on va exercir un càrrec important. L’oncle Joanet, com li diu la Pilar Riera, va tenir dos fills fruit d’aquest matrimoni, en Francesc i en Joan. Els dos fills també van anar a treballar a la fàbrica de ciment.

En Francesc es va casar amb Josefa Milà i sempre els hem conegut com en Paco i la Pepeta de Sitges. En aquell temps, era costum anar a la casa familiar per la festa major i això era el que feien en Paco i la Pepeta, que anaven cada any a cal viudu a passar uns dies. La mestressa de la casa, la Pepita Sureda, no estava massa contenta d’acollir els seus parents, per la feinada que li venia al damunt. Acabada la guerra, en Paco i la Pepeta es van afiliar l’Angelina, que va morir molt jove i va deixar una filla.

La filla petita d’en Francisco, l’Antonia (Sant Celoni, 1867 – Sant Celoni, 21/4/1900) es va casar amb Martí Serra Trunas.

En aquesta foto veiem en Francisco i la seva dona amb la família del seu fill gran, en Martí. La foto deu ser dels voltants de l’any 1895 i els nens són, d’esquerra a dreta, la Joaquima, la Loreto, en Blai, en Joan i en Francisco Riera Deulofeu.

avantpassats de Francisco Riera Barnés

descendents de Pau Riera Corominas, avi de Francisco Riera Barnés